En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d’ell.
Així que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent.»
Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.»
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.» Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida.
Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?»
Abraham respongué: «És dintre la tenda.»
Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.»

Gn 18,1-10a

Salm Responsorial

Sl 14,1b-3a.3b-4b.5 (R.: 1a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església.
Ara jo sóc servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri i secret, que d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant.
Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus.
El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.

Col 1,24-28

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafagada per obsequiar-lo.
Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi.»
El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

Lc 10,38-42

"Resar o treballar pels altres?"

Una de les coses més valorades a la Bíblia és l’hospitalitat. Abraham va veure tres homes aturats davant d’ell. Però la lectura ha començat dient que el Senyor s’aparegué a Abraham [el text juga entre el singular i el plural]. És, doncs, una visita del Senyor, que es val d’aquests tres homes per donar-li a Abraham la gran notícia: L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa haurà tingut un fill, aquest fill que tant desitjaven. Abraham va hostatjar el mateix Senyor en rebre aquells homes. L’hospitalitat és exercir la caritat.
El mateix veiem a l’evangeli. En aquest cas es tracta d’uns amics de Jesús (tot i que no ho expliciti Lluc): Jesús entrà en un poblet i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. I aquí tenim la disjuntiva: obsequiar Jesús o quedar-se a escoltar-lo. Per això es queixa Marta: Senyor no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li si us plau que m’ajudi. Semblaria que Marta té tota la raó. I a la seva germana tant se li’n dona la feina. Però la resposta de Jesús pot semblar estranya: Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor i no li serà presa. No es tracta d’una oposició: o no fer res o obsequiar Jesús. Escoltar Jesús és la nostra tasca, la nostra feina primordial. Llavors el treball pels altres es farà amb pau, sense neguits, sense preocupacions excessives i Pau ens recordarà que de vegades ens caldrà també la creu: Estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist. El manament de Crist és clar: esti mar Déu i estimar els germans: dues coses inseparables. Escoltar primer Crist per poder servir després molt millor els nostres germans. Hem de ser Marta i Maria alhora.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi